Blau Marí » viatges

Maldives 2010

Marzo 31, 2010 on 9:21 am | In viatges | 6 Comments

Viatge a Maldives? No. Viatge al paradís !!! Sííí !!!

Del 12 al 21 de març de 2010, un grup de Blau Marí s’ha embarcat al Southern Cross coincidint amb altra gent amb la qual s’ha conviscut i compartit la meravellosa experiència d’aquest fantàstic viatge. El vaixell, còmode i ampli; els menjars, boníssims; la tripulació correctíssima; la ruta; tot un encert de vida i de color; i el millor de tot, la guia: Judith de la Rosa, excel·lent, com sempre, pels que hem tingut el privilegi de repetir-la. En fí, un viatge rodó de riures i bon rotllo a dojo i també uns nostàlgics recent arribats i amb ganes de tornar, però JA!. I, per a mostra, unes “foticas” de diferents participants de l’experiència.

Maldivas2010

Fotos de Felipe López

Maldives 2010

Fotos de Sebastià Lancho

Maldives 2010

Fotos d’en Guillem i la Carina

Mar Roig (setembre 2009)

Septiembre 22, 2009 on 7:06 pm | In viatges, Bitàcora | 8 Comments

FOTOS VÍCTOR C.

Video “Vito”

FOTOS KIKO D.

Sant John - Mar Roig (19 a 26 d’abril 2009)

Mayo 12, 2009 on 11:41 am | In viatges | 1 Comment

Uns quants amics del club han fet una escapada i ens han fet arribar les seves fotos. Esperem els seus comentaris!

FOTOS FELIPE LÓPEZ

FOTOS JOAN BOTIA

FOTOS VÍCTOR C.

KAPALAI maig-juny 2008 (amb més fotos!!!!)

Enero 29, 2008 on 2:49 pm | In viatges | 4 Comments

KAPALAI - MAIG/JUNY 2008

Si el nivell dels viatges continua pujant, on anirem la propera vegada? a la Lluna? A Mart diuen que hi ha aigua.

Tot va anar molt be: l’organització del “resort” és magnífica i molt professional i les immersions són fantàstiques. A més ,vam millorar el nostre anglés, ja sabem que vol dir “for tatí”.

Vam trigar 40 hores per arribar-hi, però val la pen, i tant!

Galapagos - novembre 2007

Diciembre 13, 2007 on 11:25 am | In viatges | 4 Comments

Un escèptic a Darwin

Feia temps que sentia parlar de les expectatives que aixeca la illa de Darwin. És un maleït illot de pedra volcànica al bell mig del Pacífic, molt i molt allunyat de qualsevol altre punt que desperti el més mínim interés. El viatge era llarg i van caldre moltes hores de navegació. La travessa em va deixar esgotat. “A Darwin no s’hi va, s’hi arriba” els deia de manera insistent quan encara ni tant sols es veia la silueta de la roca. “El viatge val la pena només per arribar fins aquí”, em deien els companys. Sempre m’ha fet por entusiasmar-me massa si hi ha la possibilitat de fracassar. Així que aquesta vegada, tots els comentaris que em semblaven excessivament optimistes, vaig decidir posar-los secretament en reserva. Darwin es va fer pregar, però per fí hi vam arribar. Ara caldria veure si totes aquelles expectatives s’acomplien o havien de deixar pas a les consolacions fonamentades en la poca visibilitat, corrents, temperatura de l’aigua… o vés a saber quina altra argumentació d’urgència. Però no. Va ser arribar i moldre. Sis, set, vuit… deu! No hi va haver acord sobre la quantitat d’aquests éssers extraordinaris que havíem trobat. Un company m’explicava que ja n’havia vist algun exemplar aïllat abans, molt lluny d’aquí.Ara bé, no li havia fet tanta impressió com en aquesta ocasió a la maleïda illa de Darwin. Per a mi i per a molts altres companys, aquesta va ser la primera vegada. Certament, són éssers fora del normal. Moviments sinuosos, de reacció ràpida, però incapaços d’evitar alguna petita topada quan els corrents i les trajectòries ens portaven cap a la col·lisió. Va passar en més d’una ocasió. Ho vaig veure en un parell de companys que, per sort, no van prendre mal. No em va fer cap gràcia. Lamentaria molt haver vingut fins aquí per acabar amb lesionats. Tots em van semblar iguals. Poden ser més grans o més petits, però fonamentalment iguals. La forma de les aletes, els diferents tons i taques de la pell són, però, detalls que els diferència els uns dels altres, i al mateix temps, permet que es reconeguin entre ells. De passada, també és útil per reconèixe’ls també nosaltres. De fet, van ser aquests detalls els que van permetre dissipar els dubtes sobre si tots els exemplars eren diferents o era el mateix que girava una vegada i un altra. Una cosa em va captivar: els ulls. Clarament desproporcionats respecte a les dimensions del seu cos però d’una gran brillantor. Quan més a prop els tenia, més brillaven, i en aquest moment, també s’acceleraven els moviments de les seves aletes, també desproporcionades.Els companys estaven exultants. Crits d’alegria desmesurada, gesticulació hiperexpressiva i adjectius superlatius es contraposaven al meu escepticisme més sòlid. Realment valia la pena? El seu medi cada cop està més degradat, tenen problemes de subsistència i el futur que els espera no els és gaire favorable. I nosaltres hem d’estar aquí emprenyant-los? Fins i tot he tingut la sensació que eren ells els que em miraven a mí, interrogant-me. Si puc, la propera vegada els evitaré, no m’han semblat gaire interessants. El que no he aconseguit esbrinar és per a què redimonis els serveix aquesta columna que cíclicament surt des del seu cap fins a la superfície. Perquè després diguin que els taurons-balena sóm estranys!.

Francesc Besses

Galapagos 2007 Ricard

Fotos de Joseba del mar Roig

Octubre 25, 2007 on 8:56 pm | In viatges | 4 Comments

Aquí teniu més fotos del mar roig. El que és bo, es fa esperar (i no és culpa seva!). Per veure-les cliqueu a l’album

Mar Rojo 2007 Joseba

Mar Roig 007 (amb les fotos de l’Olga!)

Septiembre 25, 2007 on 3:09 pm | In viatges | 2 Comments

Aquí teníu les fotos del Mar Roig. De moment les de “sota l’aigua“. De superfície no en vaig fer gaires (em sembla que cap ni una!). Tampoc hi ha gaires “persones humanes“, només dos o tres . Un altre dia m’hi dedicaré. Reconec que amb això de que era el meu primer vitare amb càmera s’em va anar una mica l’olla fent fotos del bitxos i no us vaig en fer gaires a vosaltres (espero que l’Olga ja m’hagi perdonat les meves anades i tornades sense cap ordre!), però us prometo que la propera vegada us retrataré a tots tant com vulgueu. Perqué estic segura que hi haurà un altra vegada, no?

Núria Garcia

FOOS NÚRIA

FOTOS OLGA

Fotos del Mar Roig : fotos Santi Bállega

Septiembre 16, 2007 on 9:23 pm | In viatges | No Comments

Fotos del Santi, del Mar Roig del agosto 2007. Disfrutadlas!

Mar Rojo 2007

JA US HE DIT QUE HE ANAT A COLÒMBIA?

Julio 30, 2007 on 7:58 pm | In viatges | No Comments

He practicat diferents formes de turisme: des del viatge a un lloc tranquil on només volia descansar i gaudir d’uns dies de descans al viatge amb motxilla , esgotador i excitant. Entre aquests dos extrems, les possibilitats són infinites i es poden fer milers de combinacions.

Amb la pràctica del submarinisme s’amplien les possibilitats i, sense haver d’abandonar totes les que ofereix el turisme “per terra”, apareixen noves formes de gaudir d’un destí. A més del viatge dedicat exclusivament a fer immersions es poden dur a terme vacances combinades on les visites als llocs històrics, als parcs naturals, les ciutats… convisquin amb la visita als fons marítims.

Quan un destí permet aquesta combinació el viatge es pot convertir en una experiència encara més excitant, divertida, formativa, relaxant… Les immersions millores i completen alguns destins i, segur, poden convertir unes vacances familiars en un viatge més aventurer i distret.

Això és el que m’ha passat a Colòmbia. Un viatge que estava planificat en un principi com una visita familiar ha tingut la seva vesant més turística i l’atractiu de les immersions al Parc Nacional de Tayrona, Cartagena, Islas del Rosario i Providència.

Totes han estat molt interessant però m’agradaria parlar-vos una mica més de Providencia.

Cases de fusta, crancs que travessen la carretera, platges caribenyes i desertes… són l’hàbitat d’unes cinc mil persones amb una cultura molt peculiar, barreja del moviment reggae jamaicà i de la cultura popular colombiana. Allà no existeixen les preses, no es pot arribar mai tard en lloc si vius a una illa de només 17 quilòmetres quadrats i els homes , amb les seves “rastes” ben llargues, es dediquen a la pesca tradicional amb les seves petites barques. Les dones es comences a incorporar al mon del treball poc a poc i atenen les poques botigues i restaurants que hi ha.

A la illa hi ha uns quants centres de submarinisme, però jo em vaig decidir pel “famós” Felipe Cabeza, propietari de Felipe’s Diving per la seva bona fama en el coneixement dels fons de

la illa. Llàstima que quan va arribar el moment de la primera immersió em va confessar que aquell dia estava molt pensatiu i no tenia ganes de sortir! En fi, coses de Providència.Al final em va acompanyar el seu germà, un noi molt simpàtic i també bon professional que, de seguida, em va demanar permís per a dir me “tia”, perquè el meu nom li resultava massa difícil.

Be, aquí us deixo unes fotos de les immersions a Providència i, quan us vingui de gust ja us explicaré més històries i anècdotes.

Núria Garcia. Maig 2007

Colòmbia