Aletes tot terreny

Es pot caminar amb les aletes posades gràcies a una frontisses que fan possible  plegar-les.

A l’aigua, tornen a la seva posició d’aleta y proporcionen la maniobrabilitat necessària per avançar i afrontar la força de les corrents.. Es diuen Flipfins Navigator i valen uns  120 euros i van ser premi de bronzo a la millor idea de disseny per la revista Busines Week.
Les aletes han estat provades per professionals del busseig, les Forces Especials i l’Armada dels EEUU i per bussos de  rescat.

A terra, les aletes poden resultar un problema : caminar, pujar escales d’embarcacions, sortir d’una platja… Flipfins canvia de posició immediatament sense necessitat de fer servir les mans gràcies a l’impuls de l’aleta…..

Ullastres III - Llafranc (21 de març)

Animeu-vos, que ja han començat a escalfar l’aigua!

FOTOS VÍCTOR C.

Curs OPEN (15 de març)

La temperatura de l’aigua era de 13 graus, però durant les primeres immersions el fred no es nota:

FOTOS VÍCTOR C.

Jo vull ser sípia

Un soci ens ha enviat aquesta notícia de El Periódico acompanyada del comentari que dóna títol a aquesta notícia : jo vull ser sípia .

Una orgia invertebrada

(Rafael Tapuonet)

Les sípies de l’Aquàrium barceloní ofereixen el seu vistós espectacle de sexe, mort i canibalisme

La temporada de zel s’ha avançat aquest any unes setmanes

En un episodi de la sèrie Futurama, els protagonistes arriben per atzar a un planeta habitat per amazones de constitució física rotunda i sembrat d’esquelets somrients amb les pelvis destrossades. Hi ha una explicació: tots els homes que es deixen caure per allà són condemnats a “morir per kiki”, és a dir, que han de procurar satisfacció sexual a les gegantes natives fins que moren per pur esgotament físic. Una idea hilarant. Doncs bé, existeix a Barcelona un lloc molt semblant al planeta de les amazones de Futurama. I aquests dies es pot visitar. És el tanc de les sípies a l’Aquàrium.
Per alguna raó que els experts no s’acaben d’explicar, l’època de zel de les sípies s’ha avançat aquest any unes quantes setmanes, de manera que l’Aquàrium ja ha pogut començar a programar el seu espectacle de sexe, mort i canibalisme apte per a nens de P-3 en visita escolar. El ritual d’aparellament d’aquests cefalòpodes condemnats a morir per kiki és una cerimònia esplèndida i dramàtica que mereix ser contemplada, i per això, des del 2003, el zoo aquàtic de Barcelona li dispensa honors d’atracció destacada durant els dos mesos aproximats que dura la temporada de reproducció.

La crida de l’amor
La Sepia officinalis, que és la més comuna al Mediterrani, habita la major part de la seva vida al fons del mar, generalment en terrenys arenosos que li permeten enterrar-se parcialment o entremig de les selves de posidònia on es pot ocultar dels seus depredadors. A aquest efecte utilitza també els seus cromatòfors, unes cèl.lules amb pigments que li permeten canviar la coloració de la pell i mimetitzar-se amb l’entorn. Però, ai, quan amb l’arribada de la primavera sonen els clarins de l’amor, l’excitadíssima sípia deixa de banda les mesures de seguretat i s’acosta a les càlides aigües de la costa mentre els seus cromatòfors anuncien a tothom les seves ganes de mambo amb un vistós model de ratlles, similar al de la zebra. Una presa fàcil per als pescadors.
És en aquesta època quan al tanc de l’Aquàrium comença la festa. Els mascles, amb les seves acolorides disfresses de zebra, miren de cridar l’atenció de les femelles nedant amb elegància al seu voltant. Si hi ha més d’un pretendent per a una sola dama, la cosa pot acabar en baralla violenta, amb mossegades i escopinades de tinta incloses. Una vegada dirimit el duel, l’elegit es posa sobre la femella i la festeja acariciant-la delicadament amb un dels seus deu tentacles. És una escena d’una tendresa extraordinària que es pot prolongar durant hores. En el moment de màxima excitació, la pupil.la de l’ull es dilata, el color de les franges pren una intensitat especial i el, diguem-ne, ventre adquireix una mena de tint rosaci. “És el mateix que els passa als homes, que es posen vermells i tartamudegen”, apunta Patrici Bultó, responsable del departament de Biologia de la instal.lació.

El tentacle copulador
En aquest punt, la femella mostra la seva disposició al coit girant-se i situant-se davant del seu partenaire, i tots dos es fonen en una abraçada esplèndida que el mascle aprofita per introduir el tentacle copulador (que s’anomena hectocòlit) a la cavitat paleal de la seva parella i hi diposita la seva càrrega d’esperma. L’acte sexual sol durar entre un i dos minuts. Una vegada s’ha consumat, l’amor s’esfuma i el mascle toca el pirandó i se’n va a buscar una altra sípia per festejar. La femella tampoc perd el temps, ja que generalment té a prop un altre donjoan encès esperant que li toqui el torn. Bultó assenyala que, en època de zel, aquests insaciables cefalòpodes arriben a fer “unes 30 còpules al dia”.
Convertida en un club d’intercanvi de parelles, la peixera ofereix unes escenes dignes del Satiricó de Fellini en versió invertebrada. Els nens que hi van en visita escolar fan uns ulls com unes taronges. La monitora els pregunta si saben què estan fent les sípies. La cara d’alguns nens els delata: ho saben però no s’atreveixen a dir-ho. “¡Estan tenint
fills!”, anuncia triomfal la professora. Els nens no semblen del tot convençuts. El cert és que els fills no arribaran fins al cap d’un parell de mesos, quan eclosionin els ous fecundats que les femelles van dipositant entre cita i cita.
Tant tràfec amatori té un preu, i ben alt. La continuada activitat sexual dels mol.luscos els provoca una despesa energètica que condueix, inevitablement, a la defunció. Eros i Tànatos, una vegada més. Potser Georges Bataille pensava en les sípies quan va escriure que el sentit últim de l’erotisme és la mort. Primer moren les femelles, que són les que pateixen un desgast més gran. Els mascles, en qualsevol cas, no triguen gaire a córrer la mateixa sort. En aquesta fase, no són estranys els episodis de canibalisme. Només els exemplars que durant l’època de zel practiquen l’abstinència sexual (cosa que passa encara que no pas per gust) aconsegueixen sobreviure. “No moriran fins que trobin una femella l’any que ve”, explica Patrici Bultó.
El destí de les sípies és comú a tots els cefalòpodes. El biòleg en cap de l’Aquàrium ho va aprendre de petit, quan va veure un capítol de la sèrie de Jacques Cousteau titulat La nit del calamar. “Passava al Carib –recorda–. Després d’aparellar-se, els calamars morien i queien al fons. Llavors arribaven les tintoreres i feien festa grossa. Allò em va impactar molt”. Bultó, que és a més bus professional, es disposa a esmorzar abans de submergir-se a l’Oceanari per alimentar els taurons. Demana un entrepà. De tonyina.

Furió d’Aigua Gelida (21 de febrer de 2009)

Un hivern amb més tramuntana de la que estàvem acostumats els darrers anys i un grup de “militants del nitrògen” que esperen, amb neguit, que pari le vent per ficar-se a l’aigua.

FOTOS VÍCTOR C.

Salón de la inmersión en la Fira de Cornellà, 13 al 15 de Marzo

10 años de Salón de la Inmersión  

Llega a Feria de Cornellà el primer y único Salón de Submarinismo de todo el Estado español y cumple 10 años. Es uno de los más importantes Salones de Europa en su sector. Un Salón espectacular y abierto a todo tipo de público, tanto profesional o aficionado, como la gente de la calle que nunca ha practicado submarinismo pero que le atrae este mundo. En este complicado 2009 el Salón de la Inmersión mantiene el número de expositores del año pasado: todo un éxito.  

Salón internacional

Esta décima edición contará  con una representación internacional muy importante con expositores de Cuba,  Indonesia, Filipinas, Méjico, Alemania, Francia e Italia. I evidentemente con la participación de las Comunidades Autónomas con más peso dentro del submarinismo estatal.

Bautismos de Inmersión, sobretodo para los peques  y Jornadas Profesionales

El Salón de la Inmersión tendrá un año más una piscina climatizada para que los pequeños puedan realizar un “bautismo de inmersión” y de esta forma se posibilite  su primer contacto con el mundo del submarinismo. No faltaran unas Jornadas Profesionales de gran nivel, y con una gran participación, sobre los temas más actuales del mundo del submarinismo.

Exposición de material clásico

La HDSES (Historical Diving Society España) presentará una Exposición de material clásico. Básicamente, una exposición de escafandrismo deportivo, sobretodo con material de fabricación nacional. Se podrán admirar trajes, bibotellas, tribotellas, reguladores bitráquea, estabilizadores (jackets), instrumentos de control, cámaras fotográficas, manuales antiguos, etc… así como también equipos antiguos perfectamente restaurados y que han recuperado todo el encanto que tenían cuando acababan de salir de fábrica,  hace más de 50 años.

La Exposición siempre contará con  algún miembro de la HDSES dispuesto a asesorar al visitante para que comprenda todo lo que está viendo. En la actualidad también existe el denominado “buceo-retro” o “vintage divint”, disciplina que permite practicar buceo con equipos antiguos. Esta Exposición será visitada por uno de los personajes más emblemáticos del buceo deportivo en toda España, se trata de Eduard Admetlla, el primer hombre que supero la cota de los 100 metros con aire comprimido y que continúa buceando a sus 85 años. Eduardo Admetlla protagonizará una de las ponencias de las Jornadas Profesionales: “Los inicios del buceo deportivo en España”. Eduard Admella es miembro de honor de la Historical Diving Society.      

Algunos datos sobre el mundo de las actividades subacuáticas

Desde 1942, fecha en la que se celebraron las primeras competiciones oficiales controladas oficialmente en España de pesca submarina, las actividades subacuáticas han tenido un gran incremento. En estos momentos en España hay más de 40.000 submarinistas federados, de los cuales en Catalunya hay unos 10.000. Además, hay muchos practicantes que no están federados. Estas son las actividades subacuáticas:

• La pesca submarina
• El buceo deportivo
• La natación con aletas
• La orientación subacuática
• La imagen  subacuática  (fotografía y video)
• La apnea - El hockey subacuático
• El rugby subacuático